Colors, teles, paraules àrabs...
Carrers estrets, uns més blancs que altres...
Seiem i llegim sota l'ombra de les cases blanques de Granada.
Tot és qüestió de reflexiò. La botiga i el carrer.
El sol cremava quan caminavem per un carrer estret, el cel era blau...
Amb bici o a peu, un cop o dos, tot és nou, el misteri mai s'acaba...
Rodones, ratlles, quadres, converteixen els carrers en art fascinant...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada