Avui visitem el barri de l'Albaicín, el més antic de la ciutat de Granada. Aquest barri té una distribució dels carrers molt antiga, no segueixen un ordre específic. Podríem dir que té una semblança amb el barri de Ciutat Vella de Barcelona, ja que no segueix cap patró i no té una estructura definida en els seus carrers. El primer que hem fet quan hem arribat, per situar-nos, ha estat contemplar les vistes des del mirador de San Nicolás, un dels punts més elevats de la ciutat, des d’on es pot obtenir una de les millors vistes de Granada. Des d’allà, hem pogut veure una gran part de la ciutat i alguns llocs que visitarem més endavant com la Alhambra i la Catedral.
Hem pogut passejar pels carrers i hem vist els Cármenes, que són els patis que es troben a l’interior de les cases, el seu origen és àrab, estan plens de plantes aromàtiques i arbres fruiters que donen sensació de frescor, al centre acostuma a haver una font amb aigua procedent del Darro o del Genil. Ens ha agradat molt descobrir aquests jardins, que com molt bé diuen, són trossets del paradís (jarnad).
Després hem anat a trobar-nos a la Plaza Larga i hem tingut l’oportunitat de visitar l’església de San Nicolás, antigament era una mesquita i amb l’arribada dels Reis Catòlics van convertir-la en església, conservant, però, la bellesa de l’arquitectura àrab, encara manté el pati d’entrada amb la font i les arcades de la construcció original. Aquest pati té un pou al mig, antigament era un sortidor d’aigua on els homes i dones es netejàvem aquelles parts del cos amb les que podien cometre impureses.
Avui ens endinsem en un altre món, entrem a l’Alhambra. Una magnifica ciutat defensiva construïda pels àrabs al 1238, quan es van establir a la península.
Hem començat per visitar el Palau de Carlos V, manat construir per ell mateix ja que volia deixar a Granada una mostra del seu poder. És un palau renaixentista amb una planta immensa i conté unes columnes molt grans, que no es poden arribar a abraçar.
A continuació hem vist els Palaus Nizaries, manats construir per la dinastia real de la família Nazarí. Dels set palaus que hi havien, actualment se’n conserven tres, el Mexuar, el Palau de Comares i el Palau dels Lleons, i nosaltres hem tingut la sort de veure els sostres de fusta tallada, les parets d’estuc amb dibuixos molt ben aconseguits, els patis amb les fonts ... tot allò que formava els palaus, construccions fetes com a imitació del paradís, plenes de detalls aràbics.
Al anar al Palau del Generalife hem passat pel el jardí del rei, una zona de cultiu, plena de flors de molts colors diferents. Al entrar al palau vam veure el pati principal, on deixaven el cavalls, seguidament el pati de Guardia i l’espectacular pati del rei, l’únic pati musulmà que es conserva així, amb el toc característic àrab, el jardí està plantat sota terra, fent que així que els musulmans poguessin observar les plantes estant aquestes al nivell dels ulls quan estiguessin asseguts al terra.
Finalment vam entrar a la Alcazaba, la fortalesa militar i zona més antiga, on vam veure les restes de petites cases, antics dipòsits d’aigua, ... i al pujar a la torre més alta, la torre de la vela, vam poder gaudir de la vista més meravellosa de tota Granada.
Tercer dia: el centre històric 12/06/13
Avui visitem la ciutat, i concretament visitem el seu centre històric, on podem aprendre la història de la ciutat i conèixer els seus llocs més emblemàtics! Per començar podem veure l’actual ajuntament, situat a la Plaça del Carmen. Sobre ell podem veure una escultura eqüestre recent, feta per l’escultor Guillem Pérez, és un homenatge al present.
Continuem caminant fins al Corral del Carbó, un antiga pensió pels comerciants del segle XIV. Té una entrada molt decorada, centrada i directe, però el seu interior té una decoració molt austera.
Després hem visitat els “Bañuelos”, uns banys hispano-àrabs de vapor amb diferents estances que tenen un sostre amb “lucernas” que a part d’il·luminar les sales també es podien obrir per regular la temperatura. Aquest establiment era un lloc de trobada, d’oci. Aquí es poden trobar uns capitells romans molt antics i de diferents estils.
A continuació hem vist la Madraza, un espai que s’ha adaptat a les diferents èpoques, ja que primer va ser una universitat musulmana, després es va convertir en l’ajuntament de la Granada, seguidament va ser comprat per la família Echevarria que va investigar la història de l’edifici i finalment va passar a ser propietat de la Universitat de Granada.
Seguidament hem anat a la Capilla Real, el que havia de ser el sepulcre reial, hi trobem enterrats els Reis Catòlics i “Juana la loca” amb el seu marit “Felipe el hermoso”.
Finalment visitem la gran Catedral, un espai enorme i impressionant per les seves altíssimes columnes, els seus dos òrgans i el seu altar amb la gran cúpula, d’estil renaixentista.
Avui és l’últim
dia abans d’explicar el que hem fet, i podem fer un petit
recordatori del que hem anat veient durant aquests quatre dies. Hem
vist el barri de l’Albaicín, l’Alhambra, la Catedral, los
Bañuelos i només ens falta veure l’Hospital Real i la Cartuja per
completar el recorregut històric de Granada.
Tot i que cada matí
hem agafat l’autobús per anar al centre ,aquest cop ens hem
dirigit cap a les afores de Granada per poder veure la Cartuja que es
una església barroca que pertanyia a l’ordre dels “cartujos”. Fou
construïda en motiu de l’agraïment per haver conquerit la ciutat
de Granada en mans de l’Imperi àrab.
L’espai exterior del claustre està cuidat, té jardins amb plantes, fruiters i flors
aromàtiques, però res comparat amb els jardins de l’Alhambra.
Només entrar ens trobem una estàtua de màrbre blanc que pertany a
Sant Bruno. El pati interior amb arcs decorats amb formes
geomètriques porta a diferents espais com el Claustre i el Refectori
decorats amb quadres representatius de Sánchez Cotán. La Sala
Capitular i per últim la sacristia que es una gran obra barroca amb
decoració de guix i marbre creant relleus, corbes complexes i formes
extraordinàries.
Per acabar ens
endinsem a l’Hospital Real que va ser fundat per Isabel la
Católica al 1504. Va ser comprat per la universitat els anys
setanta. Previament els malalts pobres i els peregrins eren atesos
pels monjos en una única sala, més endavant la forma de l’hospital
va adoptar l’estructura de la creu grega. Podem observar que
l’estil de construcció de l’hospital és una barreja del Barroc
i del Renaixement, com hem dit té forma de creu grega sobre una
estructura quadrada i a cada costat hi ha un pati petits i simètrics
com “ El patio de los inocentes”, “patio de la
capilla”... Té dos pisos. A dalt hi ha la biblioteca de la
universitat on hi podem trobar manuscrits, mapes i llibres amb data
del segle XI. Ens ha agradat veure el llibre que conté tots els
coneixements sobre medicina que anaven escrivint a mà els monjos
perquè no es perdés la informació.
 |
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada